L’estudi, elaborat per un equip investigador de la Universitat de València, xifra en 13,9 milions d’euros els actius danyats i documenta un deteriorament psicosocial amb repercussions dels professionals i proposa un full de ruta per a la recuperació i la prevenció
L’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual (AVAV) ha presentat a l’Aula Magna de La Nau de la Universitat de València els resultats de l’estudi «L’impacte de la DANA sobre el sector audiovisual valencià: diagnòstic integral, necessitats prioritàries i estratègies de recuperació i prevenció», dirigit per Pau Rausell (Econcult) i encarregat per l’AVAV amb el suport del Ministeri de Cultura, a través de l’ICAA. L’objectiu del treball és dotar el sector de dades objectives, quantitatives i qualitatives que servisquen de base per a la interlocució amb les administracions i com a eina per a la prevenció i la millora de la resposta davant futures emergències.
L’estudi conclou que la DANA del 29 d’octubre de 2024 va afectar de manera traumàtica un sector que ja arrossegava una vulnerabilitat estructural prèvia, i que la tasca pendent «ja no és de diagnòstic, sinó d’escala, coordinació i decisió».
Pau Rausell, director de l’estudi i d’Econcult, ha presentat de manera telemàtica la part econòmica de l’informe, i Amparo Oliver, catedràtica de Metodologia de les Ciències del Comportament, ha exposat a la sala la part psicosocial. En l’equip investigador també participa Francesc Felipe, tècnic superior d’investigació d’Econcult. Tots tres són de la Universitat de València. L’acte l’ha obert Glòria March Chulvi, presidenta de l’AVAV, i l’ha conduït la guionista i directora Mila Luengo, acadèmica de l’AVAV. La presentació s’ha organitzat en col·laboració amb la Universitat de València i forma part del programa cultural que la institució ha preparat amb motiu del segon aniversari de la DANA.
En la seua intervenció, Glòria March ha recordat que l’Acadèmia va estar «des del principi prop dels afectats»: en aquells dies va contactar amb els acadèmics i acadèmiques que vivien o treballaven a les zones afectades per a fer una primera aproximació, «des dels cinemes MN4 fins a particulars que ho van perdre tot. Sabíem que això només era el principi».
March ha agraït el suport de l’ICAA i ha recordat que l’estudi «va nàixer amb l’anterior presidenta de l’Acadèmia, Teresa Cebrián, i l’anterior director de l’ICAA, Ignasi Camós», a qui ha dedicat «un record afectuós», ja que ens va deixar aquest estiu.
«L’Acadèmia és un lloc de pensament, un lloc per a l’anàlisi, i amb aquest esperit vam encomanar a la Universitat de València aquest estudi», ha explicat March. La presidenta ha subratllat que el treball no se centra només en el factor econòmic, sinó també en «les conseqüències psicològiques i socials d’un sector audiovisual que ja venia sent feble».
«L’anàlisi el tenim, el diagnòstic ja està fet, i ara queda prendre nota perquè no torne a passar i activar-se tots a una, totes les administracions públiques, per a impulsar i desenvolupar aquesta indústria nostra, la de l’audiovisual», ha conclòs.
Per la seua banda, Pau Rausell ha advertit que «els desastres naturals són cada vegada més freqüents» i que «necessitem informació per a saber com afrontar aquests desastres».
Dades per a la prevenció i la interlocució
Més enllà de quantificar les pèrdues, l’estudi incorpora la dimensió humana i professional de l’impacte. Combina dades oficials d’afiliació i d’activitat econòmica amb una enquesta a 26 professionals del sector, una fase qualitativa amb sis participants i les aportacions de més de 60 professionals en la Jornada de Reactivació, Reforç i Prevenció de l’Audiovisual Valencià 2026. Aquesta combinació permet identificar necessitats concretes i formular propostes per a millorar la prevenció i la coordinació davant emergències.
Un sector fràgil abans de la DANA
Segons l’informe, el sector audiovisual valencià arribava a octubre de 2024 en una fase de consolidació relativa, després de superar la crisi de 2008, el tancament de RTVV i la pandèmia. Comptava amb 801 empreses, prop del 8 % del total estatal, però amb un pes en facturació d’aproximadament l’1 %. Aquesta divergència reflectia un teixit nombrós però atomitzat, amb baixa capitalització i molt dependent de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació – À Punt com a agent tractor.
13,9 milions en actius danyats i més de 700.000 euros de facturació perduda
En els municipis afectats, les activitats de producció audiovisual i de ràdio i televisió (CNAE 59 i 60) sumaven 141 empreses i 545 persones treballadores exposades. L’estudi estima 13,9 milions d’euros en actius danyats i més de 700.000 euros de facturació perduda només en el trimestre d’octubre a desembre de 2024.
En comparació amb la resta de sectors culturals i creatius afectats —excloses les arts gràfiques—, l’audiovisual concentra el 21,7 % de les empreses i el 25,8 % de les persones treballadores, però el 37,8 % de la facturació perduda. Segons l’informe, l’organització per projectes fa que cada setmana d’aturada coste proporcionalment més que en altres àmbits culturals.
Una recuperació real però desigual
Entre setembre de 2024 i juny de 2026, les dades d’afiliació mostren que l’ocupació total del sector en la Comunitat Valenciana ha crescut un 35,2 %. Aquest creixement s’ha sustentat sobretot en l’autoocupació —els treballadors autònoms han augmentat un 42,7 %— més que en la consolidació empresarial: el nombre d’empreses ha crescut un 4,5 %, menys de la meitat del ritme estatal.
La recuperació és, a més, territorialment asimètrica. La província de València s’estanca (-0,4 % d’empreses), mentre que Alacant creix amb força i eleva el seu pes en l’ocupació assalariada autonòmica del 22,8 % al 34,1 %; València passa del 71 % al 59 %. L’estudi conclou que la recuperació ha deixat un sector potencialment més flexible, però també més atomitzat, menys capitalitzat i amb menys capacitat per a retindre talent.
L’impacte psicosocial, també un cost econòmic
A partir d’una metodologia mixta, l’estudi recull evidències de perfils professionals representatius i clau del sector, combinant l’anàlisi quantitativa, mitjançant enquestes amb instruments validats, amb tècniques qualitatives com els grups focals. L’informe documenta un deteriorament psicosocial important entre els professionals afectats: incertesa prolongada, desgast emocional i baixa satisfacció laboral. Aquests efectes condicionen la capacitat de liderar nous projectes, prendre decisions i sostindre projectes, i es retroalimenten amb el dany econòmic. L’estrés, l’ansietat, la desmotivació i la pressió financera es converteixen així en un cost econòmic indirecte per al sector.
Entre els testimonis recollits, una de les persones participants ho resumia així: «Sense salut mental, no hi ha recuperació possible».
L’estudi també subratlla que la pèrdua d’arxius, enregistraments i materials originals és una pèrdua cultural, simbòlica i de memòria col·lectiva: en l’audiovisual, destruir un arxiu no significa únicament perdre un actiu econòmic, sinó també part de l’obra i de la memòria professional.
Una resposta institucional àgil però insuficient
L’informe qualifica la resposta institucional d’«administrativament àgil però insuficient». El Decret 197/2024 i les seues resolucions van mobilitzar ajudes directes identificables per uns 5,4 milions d’euros per al conjunt dels sectors culturals —al voltant del 10 % del dany estimat—, amb una cobertura encara menor per a l’audiovisual (~5 %) i sense cap instrument per al lucre cessant, el component principal de la pèrdua en un sector que viu de projectes i finestres temporals.
Segons l’anàlisi, el Govern regional es va limitar en la pràctica a la compensació econòmica, mentre que el Govern central va concentrar la seua intervenció en l’exhibició (sales i llibreries), tot i que la seua línia d’ajudes a associacions professionals va tindre un efecte estructurant desproporcionat respecte a la seua quantia, en reforçar la interlocució sectorial unificada. L’estudi assenyala també bretxes d’assegurament —infraassegurament i exclusió del lucre cessant— i oportunitats no aprofitades, com un règim fiscal diferenciat o un pla de xoc mitjançant la contractació de la Corporació.
Un full de ruta per a la recuperació i la prevenció
Del diagnòstic se’n deriven unes necessitats prioritàries: reposició del capital productiu, tresoreria i cartera de projectes, suport psicosocial i retenció de talent, a més de necessitats sistèmiques de confiabilitat, visibilitat i articulació sectorial.
L’informe tradueix aquestes necessitats en una proposta de consens de full de ruta que inclou mesures de xoc per a tancar el passiu administratiu pendent; l’activació de la demanda pública —especialment d’À Punt— com a palanca de reactivació; incentius fiscals i atracció de rodatges; la reconstrucció de la confiabilitat exterior; la consolidació empresarial i la governança sectorial; la recuperació del capital humà, així com el reforç de la conservació del patrimoni fílmic. De cara al futur, proposa protocols d’emergència, assegurament col·lectiu i un observatori sectorial permanent, tot plegat articulat amb el Pla Estratègic de l’Audiovisual Valencià 2026-2030.
De Riba-roja a La Nau
L’estudi incorpora les aportacions de la Jornada de Reactivació, Reforç i Prevenció de l’Audiovisual Valencià 2026, organitzada per l’AVAV el 2 de juliol a l’Espai d’Art Contemporani El Castell de Riba-roja de Túria. Més de 60 professionals hi van participar en taules de treball i sessions formatives sobre emergències i protocols, impacte econòmic i sostenibilitat, salut mental i precarietat, i memòria, arxiu i patrimoni audiovisual. Durant l’acte s’ha projectat el documental «Que nadie se quede atrás», de Miguel Ángel Font, sobre aquesta jornada. Després de la projecció, s’ha mostrat en pantalla un codi QR per a descarregar l’estudi i Francesc Felipe i Amparo Oliver han conduït un debat amb el públic sobre les accions que es podrien impulsar a partir de les seues conclusions.
Consulta i descàrrega de l’estudi complet sobre l’impacte de la DANA en el sector audiovisual valencià: academiaavav.com/descargas
